La Carles Andrés és una espectacular xemeneia que separa la paret del Cilindre de la paret de les Xinxetes. Profunda, ampla i amb un flanqueig final apoteòsic amb tot el buit sota els peus, desprèn lògica i classicisme de dalt a baix. La via es troba poc equipada, però farem amb unes quantes bagues per…
L‘Esquelet, situat al cor d’Agulles ens regala unes magnífiques vistes de la regió des del seu cim. Una de les maneres més elegants d’enfilar-se a aquesta agulla és per la Xemeneia Torras-Homet, una escalada amb regust 100% clàssic, amb una magnífica xemeneia, franca i neta de vegetació. La Xemeneia es troba equipada amb 4 parabolts,…
Envoltada d’un entorn magnífic, amb una roca de primera i amb una dificultat d’allò més assequible fan de la Cerdà-Riera de l’Arbret una de les Arestes Brucs més belles. 100% clàssica, la via cerca la lògica en tot moment i converteix la seva ascensió en una experiència del tot relaxant. Només ens quedarà pujar al…
Lluny de les aglomeracions i de les zones de moda, el Masmut ens rep intimidant i sever. Quan ens acostem al peu de la paret ens adonem que aquí ens trobarem amb una escalada altiva en un entorn que no a perdut el seu caràcter feréstec. L’Aresta del G.A.S. és una de les propostes més…
La Miranda de Can Jorba és una gran placa inclinada que sembla que hagi estat dissenyada per escalar. Amb roca de primera i dificultats suaus farà xalar de valent a tot aquell que s’hi apropi sigui quin sigui el seu grau. L’Escabroni-Escapullini és la millor de totes les vies que aborden aquest pany de paret,…
El vessant oest del Serrat d’en Muntaner ens ofereix la possibilitat de gaudir de curtes escalades solejades, fet que permet repetir-ne més d’una per jornada. Los Lunes al Sol és una molt bona introducció a aquest vessant. Curta però intensa, amb un segon llarg mantingut i una xemeneia de sortida que li dóna un regust…
Tot i que el nom pot confondre, l’Esperó del Místic és una via que aprofita una sèrie de plaques per arrodonir un itinerari d’allò més recomanable. Es tracta d’una via mantinguda, contínua i amb bones excursions entre assegurances quan el grau està per sota de V+ (mai exposada). Completament equipada (restaurada l’any 2009) i amb…
Des que van adreçar la carretera d’Andorra la Paret Bucòlica fa honor al seu nom: amb un calcari generalment de primera qualitat, curta aproximació i bones vistes sobre l’embassament. La Bàlsam de Tigre és la clàssica de la paret. Situada a l’esquerra de la Terra de Dinosaures, són especialment memorables les dos primeres tirades, de…
Situada a la Paret del Grau (Coll de Nargó) la Via del Manelet és una opció del tot recomanable. Amb un equipament de caire esportiu, només ens caldran les cintes per superar els tres llargs que conformen la via. L’itinerari, sobre roca excel·lent és sostingut, variat i ràpid, fent-nos escalar plaques, fissures i panxes. Com…
La Inversió Tèrmica és una bona excusa per deixar-se caure per Àger, un indret ple d’al·licients: bona roca, orientació sud que ens assegura roca calenta als mesos més freds i un entorn esplèndid. Si això no és motivació suficient, un primer llarg que ens posa les piles, unes boniques plaques a les tirades centrals i…
Rosa d’Abril es una via de tall clàssic que ressegueix amb lògica evidents fissures i un bonic diedre, aconseguint un itinerari que és impossible que ens deixi indiferents. Malgrat que la graduació ens pugui fer pensar el contrari es tracta d’una via prou exigent, no gaire recomanable per cordades poc experimentades. Graus 100% clàssics.
Fantàstica via de concepció esportiva que aprofita la roca de pel·lícula de la vessant sud de la Panxa del Bisbe, donant com a resultat una escalada sobre placa, mantinguda, divertida i que de cap manera ens pot deixar indiferents. Un cop fetes les tres primeres tirades es pot rapelar, però paga la pena seguir per…
L‘Aranya és una opció del tot recomanable. La via, busca en tot moment la lògica per arribar al cim secundari del Serrat de les Garrigoses, oferint-nos una escalada del tot variada: diedres, plaques i fissures ens faran passar una bona jornada d’escalada. L’itinerari es troba mínimament equipat, així serà recomanable portar un joc de friends…
Quan les temperatures comencen a baixar és el moment ideal per deixar-se caure pel Serrat dels Monjos. Descaradament orientat al sud, les seves vies gaudeixen d’una bona insolació els mesos més freds de l’any. La Guateque és una bona proposta per arribar a la part més alta del serrat. La via evoluciona cercant els millors…
Fent referència a Sant Llorenç de Montgai en Pep Soldevila diu en el seu llibre Les 100 millors escalades de Catalunya “Escalar aquí és abans que res una experiència relaxant: roca perfecta, reunions còmodes, i la vista que s’eixampla progressivament amb l’alçada, per descobrir-nos la bellesa del meandre que formen les aigües de l’embassament…” És…
Via de dificultat moderada que convida a l’escalada pausada, gaudint del tacte de les abundants presses cantelludes mentre cerquem el següent punt d’assegurança, la Cerdà-Pokorski ens ofereix un traçat clàssic carregat de lògica a una de les raconades menys visitades de Sant Benet.
Trinxats és una petita perla del grau moderat. Dos tirades d’escalada esportiva sobre bon conglomerat, ens faran gaudir d’una escalada obligada, però mai exposada. Oberta per J.M. Alsina és una lliçó magistral de com ha de ser equipada una via d’aquest grau. Molt bona opció per acabar d’arrodonir un dia a Sant Benet.
La major part de vegades que ens apropem a Gorros veiem cordades escalant la 98 Octanos… Alguna cosa ha de tenir aquesta via per ser tant transitada: potser el generós equipament, potser la bona qualitat de la roca, potser la vertical tercera tirada, potser la magnífica sortida al cim o potser la suma de tot…
La Vilmanbar és una via de concepció moderna, que guanya el Serrat de la Pastereta per una de les seves plaques més atractives. Amb un inici vertical però molt assegurat, gaudim d’una escalada agradable i sense gaires preocupacions. Menció especial per la roca a partir de la primera reunió, que farà gaudir als gourmets més…
La Panxa del Bisbe crida l’atenció pel seu aspecte voluminós i monolític, sense pràcticament fissures, destaquen les seves plaques de roca exel·lent. La via “Pel Davant” combinada amb la “Canaletes” és potser la manera més elegant de guanyar el cim d’aquesta agulla. Una escalada que comença vertical i sobre roca extraordinària per anar-se tombant fins…
Situada a la vessant nord del Gorro, la Stromberg és una via freda, ideal per quan comença a apretar la calor. Verticalitat, qualitat i quantitat de presses i un equipament molt generós, ens fan fruir de l’escalada sense patiments del primer a l’últim metre. Escalada del tot recomanable, potser la millor via de Gorro.
La CADE de la Miranda de la Portella és una petita gran clàssica oberta fa més de 50 anys que transcorre pel vessant oest d’aquesta agulla. La via, tot i no ser gaire llarga, ofereix una escalada variada i espectacular, amb trams d’artificial, un ramonage 100% clàssic i algun passatge en lliure prou interessant. És…
La Tope Clàssic és una via per fer sense pressa, fruint de cada una de les tirades. Trobem trams de fissura, plaques del tot variades i algun moment d’artificial. En definitiva, una bona opció per torrar-nos al sol hivernal mentre gaudim de l’escalada en un indret preciós.
La Pala Alta és un dels punts més elevats de la Noguera. Des del seu cim tenim una fantàstica panoràmica: la Paret d’Aragó, Àger, La paret del Doll, Terradets, Sant Llorenç de Montgai… A banda d’apreciacions paisatgístiques, aquesta paret té una bona quantitat d’itineraris de qualitat. D’entre tots, un dels clàssics és el Diedre Blanqueta,…
L‘Alkaid és una via divertida, variada i del tot recomanable. Escalarem artificial, en bavaresa, adherència… I tot això en un entorn magnífic i tranquil. La via està equipada amb burins en bon estat expecte la segona tirada, que haurem de reforçar amb algun friend.
L‘Ítacade la Saca Gran, via del tot recomanable: Bona roca, escalada variada, amb un inici en artificial que dóna pas a una escalada lliure amb passos de gran bellesa i certa exposició… I tot això en un entorn fantàstic com és la regió d’Agulles. La via resta totalment equipada amb parabolts, tot i que un…
La Magdalena Inferior és una agulla amb vies per les quatre bandes… Vies que molts cops es creuen i es trepitgen. La Rataplan, a la vesant nord és una via d’iniciació, sobre-equipada, ideal per perdre la por a fer de primer, però alhora, amb una línia molt maca i unes bones vistes sobre el Monestir…
La GAM de la Portella Petita és un altre petit clàssic d’Agulles. Tot i que en lliure té un pas de 6a+, si la fem en artificial ens queda una via homogènia i recomanable per prendre contacte amb vies de tall clàssic montserratí.